Em dic Liceu

Punts forts

Avui us recomano un llibre que m’ha fet retrocedir en el temps. I és que Nórdica Libros acaba de publicar un àlbum il·lustrat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari del Petit Liceu. L’any 2000 el Gran Teatre del Liceu va impulsar una programació per despertar la curiositat dels infants i joves, i per gaudir de la música i la dansa en família. En tinc molt bons records, ja que de petita vaig poder veure espectacles com “La petita flauta màgica” (un tastet de l’òpera de Mozart), “El carnaval dels animals” de Saint-Saëns o “Pere i el llop” de Sergei Prokofiev.

“Em dic Liceu” captura la il·lusió d’aquestes primeres descobertes, però va molt més enllà, ja que és el propi teatre qui ens explica la seva història: els incendis que ha patit, les persones que li han donat vida… Al final de tot, a més a més, trobareu un recull de curiositats sobre el Liceu. Sabíeu que l’escenari és l’espai més gran del Liceu? La caixa escènica té una alçada total de 64 metres! Hi cabria el monument a Colom.

Les il·lustracions són molt realistes i capten a la perfecció tots els detalls del teatre i els seus espectadors: des de la infinitats d’ornaments de la Sala dels Miralls, fins a les cares d’emoció del públic. A més, les imatges també ens diuen moltes coses: per exemple, ens demostren que el Liceu ha sigut testimoni de moments compartits únics i especials al llarg de la vida de moltes persones en un cicle sense fi.

«Perquè el que més desitjo és continuar sumant històries, que es continuïn apagant els llums i comenci cada cop un nou espectacle, i així, omplir tot el teatre de somriures.»

Punts febles

L’únic que puc dir és que se m’ha fet curt! M’he quedat amb ganes de seguir llegint més històries i anècdotes sobre el teatre. Potser m’esperava que el llibre girés al voltant de la història del Petit Liceu, però m’agrada que apel·li a totes les generacions.