Títol: Els set marits d’Evelyn Hugo
Autora: Taylor Jenkins Reid
Traducció: Josep Alemany
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 404
Any d’edició: 2024
Sinopsis: L’Evelyn Hugo, una llegenda de Hollywood retirada, decideix explicar la seva vida plena de glamur i d’escàndols després d’anys de silenci. Per ajudar-la, escull la Monique Grant, una periodista sense anomenada. Tothom se sorprèn: per què ella? I per què ara? Decidida a aprofitar aquesta oportunitat per donar, finalment, una empenta a la seva carrera, la Monique escolta fascinada el relat de l’Evelyn Hugo. Des dels seus inicis a Los Angeles dels anys cinquanta fins a la seva retirada del món de l’espectacle als vuitanta passant, és clar, pels set marits que va tenir mentrestant, l’Evelyn repassa aquesta història sobre l’ambició desmesurada, les amistats inesperades i un gran amor prohibit. Però a mesura que el relat arriba al final, queda clar que la seva vida està lligada a la de la Monique d’una manera tràgica i irreversible.
Títol: Atmosfera
Autora: Taylor Jenkins Reid
Traducció: Mireia Alegre i Clanxet
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 443
Any d’edició: 2025
Sinopsis: L’estiu del 1980, la professora en astrofísica Joan Goodwin comença a preparar-se per esdevenir astronauta al Centre Espacial Johnson, de Houston, juntament amb un grup excepcional de candidats: Hank Redmond, pilot d’elit; els especialistes en missions John Griffin i Lydia Danes; l’afable Donna Fidzgerald, i Vanessa Ford, la misteriosa i magnètica enginyera aeronàutica. Mentre els futurs astronautes es preparen per al seu primer vol, Joan troba un amor i una passió que mai no hauria imaginat i es comença a qüestionar tot el que creia saber respecte del seu lloc a l’Univers. Però, el desembre del 1984, a la missió STS-LR9, tot canvia en un instant.
Punts forts
Acaba de traduir-se al català la darrera obra de Taylor Jenkins Reid, i he pensat que seria un bon moment per fer una ressenya doble. Us parlaré de la novetat (“Atmosfera”) i de l’altre títol que també tenim disponible en la nostra llengua (“Els set marits d’Evelyn Hugo”).
“Atmosfera” és una història d’amor tendra i emotiva ambientada a la NASA dels anys 80, quan es començaven a enviar els primers transbordadors a l’espai. La nostra protagonista, la Joan, una astrofísica apassionada, lluitarà per aconseguir participar en alguna d’aquestes missions d’investigació. És una novel·la que ens parla de la importància del treball en equip, la família que construeixes al teu voltant, el coratge, i l’amor. Una història que ens convida a valorar les meravelles del nostre món, i a no perdre mai la capacitat de sorprendre’ns. També té elements d’intriga i moment durs que us faran mossegar-vos les ungles, però el final és com una abraçada al cor. Sí, he plorat. :’-)
I amb “Els set marits d’Evelyn Hugo” també. Taylor Jenkins Reid va aconseguir fer-me connectar moltíssim amb la història de l’Evelyn, una noia que somia construir-se una vida millor i esdevenir una gran actiu de cinema. Basada en la vida d’actrius com Elizabeth Taylor i Marilyn Monroe, i ambientada a l’època daurada de Hollywood, descobrirem les llums i ombres de la indústria a mesura que l’Evelyn narra les seves memòries a una periodista novella, la Monique. Quins secrets amaga l’estrella? I per què ha triat a la Monique perquè els escrigui? El més sorprenent d’aquesta història és que enganxa lectors de tota mena, i ens parla del preu de la fama, de les ambicions sense límits, de la falta d’escrúpols, d’amors impossibles, i de grans sacrificis:
p. 185 «—T’estimo molt, amor meu. Moltíssim. I, en part, a causa de coses com aquesta. Ets idealista i romàntica, i tens bon cor. Tant de bo el món estigués disposat a ser com el veus. Tant de bo la resta de la humanitat estigués a l’altura de les teves expectatives. Però no ho està. El món és lleig, i ningú vol donar als altres el benefici del dubte sobre res. Si perdéssim la feina i la reputació, si perdéssim les amistats i, a la llarga, els diners que tenim, quedaríem en la indigència. És una situació que vaig viure temps enrere. I no permetré que tu passis per la mateixa experiència. Faré tot el que pugui per evitar-ho. M’has sentit? T’estimo massa per permetre que visquis només per mi.»
A més a més, ambdues novel·les reflexionen sobre la desigualtat de gènere en diferents àmbits, i la lluita del col·lectiu LGTBIQ+.
Punts febles
Si bé “Els set marits d’Evelyn Hugo” em va semblar una història rodona, no he gaudit tant de “Atmosfera”. Trobo que el ritme és molt lent, els moments d’acció queden difuminats, i hi ha escenes repetitives que no aporten res nou a la trama. A més, si bé “Els set marits d’Evelyn Hugo” ens fa reflexionar sobre temes molt complexos i ens deixa arribar a les nostres pròpies conclusions, “Atmosfera” m’ha semblat una història amb un punt de “moralina”.
Personatges
Una de les coses que més em va agradar de “Els set marits de l’Evelyn Hugo” és la complexitat dels seus personatges, ja que es mouen per totes les tonalitats del gris. Fins i tot si no et cauen gaire bé, el llibre aconsegueix que empatitzis amb la seva situació.
“Atmosfera” també té personatges que no són tot el que semblen a primera vista, però no he aconseguit congeniar amb la Joan. Tothom li diu constantment que és fantàstica, però trobo que l’autora no ens ho mostra gaire. M’encanta la passió que sent per la seva feina, però li dedicaria la cançó de la sèrie “Yo soy Bea”, que deia: «A ti te falta veneno y te sobra corazón».
Prosa
“Els set marits d’Evelyn Hugo” és un molt bon exemple de com fer servir diferents tècniques narratives per atrapar al lector i no deixar-lo anar. Combina les escenes amb notícies de diaris, articles, xats, flaixbacs… I acaba cada capítol amb un ganxo que t’obliga a seguir llegint.
“Atmosfera”, en canvi, té una estructura més convencional. Va alternant passat i present, és prou àgil de llegir, i conté cites força poètiques.
p.129 «—Sempre he sentit que, quan miro als estels, algú em recorda que no estic mai sola. —va dir.
—Ah, sí? —va fer la Vanessa—. I com funciona, això?
—Mira, nosaltres som els estels —va dir la Joan—. I els estels som nosaltres. Tots i cadascun dels àtoms que integren el nostre cos en algun moment van ser allà. En algun moment van formar part d’ells. Mirar el cel de nit és mirar parts del que vas ser una vegada, del que podries ser.»
A qui el recomano?
Recomano “Atmosfera” als amants dels secrets de l’univers que gaudeixin d’històries d’amor clàssiques i dolçes.
I us animo a descobrir “Els set marits de l’Evelyn Hugo” si necessiteu una història addictiva, punyent i emotiva que us sorprendrà fins a l’última pàgina.
Mx
Si voleu saber més sobre Taylor Jenkins Reid, vaig enregistrar un parell de podcasts sobre ella amb les noies de “Safareig literari”: