Els secrets del planeta mots

Imagineu que us trobeu amb un llibre amb una portada galàctica preciosa, unes lletres à la Star Wars, i una sinopsis que us promet la primera fusió entre gramàtica i ciència-ficció. Oi que no dubtaríeu a fullejar-lo? 

Els secrets del planeta Mots és una capsa de sorpreses molt originals. De la mà d’un narrador omnipresent, ens remuntarem als inicis d’aquest món on viuen les paraules molt abans de l’arribada dels humans a la terra, i les acompanyarem en la seva evolució.

I és que, paradoxalment, en un principi les paraules no són gens comunicatives entre elles! Degut a les disputes entre  els diferents “paraularis” (amb un aire a Joc de Trons), hauran de passar mil aventures fins a convertir-se en el vocabulari que coneixem avui en dia. Perquè en aquesta novel·la les paraules són éssers racionals, que pensen, senten, i fins i tot s’enamoren!

M’ha semblat molt original veure com viuen les lletres, com es desenvolupen, a què aspiren, a què tenen por… I les ocurrències de Jordi Sedó m’han fet deixar anar alguna riallada: armes fetes amb gomes d’esborrar, ortografirurgians per arreglar qualsevol ferida… I què me’n dieu de les precioses pluges d’accents? Ja m’agradaria poder experimentar un d’aquests fenòmens en primera persona!

I parlant d’això… la veritat és que m’he quedat amb les ganes de conèixer una mica millor el dia a dia de les paraules narrat directament des del punt de vista d’alguna d’elles, ja que l’ús constant de la tercera persona a vegades resulta un pèl monòton.  

En general, però, el fet que aquest llibre vagi dirigit especialment al jovent em sembla una idea fantàstica, i tingueu l’edat que tingueu segur que us sentireu identificats amb les vicissituds de les paraules i les injustícies dels seus mandataris.

El planeta Mots es converteix a estones en un mirall de moltes societats del nostre propi planeta, i ens mostra com haurien de resoldre’s els conflictes per viure en un món millor. 

Crec que aquesta novel·la obre un univers (i mai millor dit) a explorar, i tant de bo veiéssim més llibres d’aquest estil, que busquen apropar temes no gaire populars de manera divertida i engrescadora. Realment aprens gramàtica d’una manera amena!

A més a més, el mapa del Planeta Mots, obra de Ferran Sedó, resulta molt útil durant la lectura. La resta d’il·lustracions no m’han fet el pes (les paraules semblen personatges d’una història de terror) però m’han agradat els petits detalls, com ara el disseny de cadascun dels escuts de les diferents nacions del planeta Mots.

Amb tot, és una novel·la que casa molt bé amb els recursos visuals. De fet, jo hauria escurçat la història per fer-la més dinàmica i llaminera: la constant recapitulació i repetició de l’autor de l’objectiu principal de la novel·la  resulta excessiva. 

D’altra banda, tot i que entenc la llicència poètica de l’autor, crec que seria interessant eixamplar el plantejament de la història (potser de cara a segones parts). Les paraules podrien descobrir que no estan soles a l’univers, sinó que estan envoltades de planetes d’altres llenguatges que amb el temps també hauran de superar les seves pròpies proves. Si generalitzem que les paraules i normes gramaticals del planeta Mots són les úniques que necessita la humanitat, excloem la riquesa d’altres idiomes.

Però si hi ha una cosa que no canviaria en absolut, és l’esforç de l’autor per transmetre missatges positius i constructius que enalteixen la cooperació, el civisme, el diàleg, el treball en equip i la tolerància. Tant de bo les peripècies d’aquestes petites paraules ens ajudin a obrir ponts de diàleg i a no caure en els mateixos errors que elles!

En fi, ja sigui per millorar la vostra gramàtica, o per descobrir el curiós món creat per Jordi Sedó, els secrets del planeta Mots us sorprendran… Paraula de Mixa! 😉

Mx