- Títol: Els secrets de la Nur
- Autor/a: Najat El Hachmi
- Editorial: Estrella Polar
- Pàgines: 175
- Any d'edició: 2025
-
Sinopsi: La Nur és una nena de 12 anys molt intel•ligent, filla de pares immigrants. Un dia, la tutora de la Nur convoca els pares i els dóna una gran notícia: ha estat escollida per cursar els estudis secundaris al millor institut de Barcelona de manera gratuïta, gràcies a una beca. D'una banda, la Nur està contenta, perquè que l'hagin becada és una recompensa al seu esforç, però al mateix temps no vol marxar lluny ni deixar l'Amal, la seva cosina i gran amiga, amb qui ha anat tota la vida al col•legi. Quan arribi el setembre descobrirà un món molt diferent del seu, que la portarà a veure clarament les desigualtats i el rebuig que es creen al voltant d'allò que per a alguns és desconegut: a l'institut se sentirà diferent per primera vegada, però, lluny de quedar-se de braços creuats, s'enfrontarà al racisme alhora que intenta construir una identitat pròpia, a cavall entre dues cultures i entre la infantesa i la joventut.
Punts forts
Estrella Polar acabar de publicar el debut a la literatura juvenil de Najat El Hachmi (guanyadora de premis com el Sant Joan amb “La filla estrangera” o el Ramon Llull amb “L’últim patriarca”). Segons ens va explicar a la roda de premsa, “Els secrets de la Nur” és el llibre més difícil que ha escrit mai. «Els joves lectors són molt exigents» ens deia. A més, ha sigut tot un repte parlar de temes complexos de forma senzilla, però ha gaudit molt escrivint-lo, i us asseguro que això es nota.
“Els secrets de la Nur” és una novel·la en forma de diari, on descobrim les inquietuds de la Nur. Amb l’excusa de que ha de perfeccionar el seu estil narratiu per convertir-se en autora, la protagonista comença descrivint el seu món, i fa un retrat tendre, irònic i punyent sobre la seva realitat.
Com més creix, més s’adona que el món està ple d’injustícies, i el seu diari és l’únic lloc on pot dir tot el que pensa sense tabús i deixar de mossegar-se la llengua. A través dels seus dubtes i inseguretats, l’autora anima als joves lectors a reflexionar sobre temes com el racisme, el feminisme, la identitat, la diversitat religiosa i cultural, i les desigualtats socials.
p.136 «Tot i que s’esforça per trobar les millors ofertes, de vegades les dotze hores de Baba a l’escorxador no donen per pagar-ho tot fins al mes següent. És la setmana que mengem llegums dia sí dia també, una setmana sense carn, com fan al menjador de l’escolta de Dalt. Només que a l’escola de Dalt no és perquè no se la puguin pagar, sinó per menjar més sa. Al barri de Baix devem estar tots molt sans perquè gairebé tothom es fa vegetarià l’última setmana del mes.»
Punts febles
Al tractar-se d’una novel·la de personatges amb un final obert (i no pas una història de detectius com les que llegeix la pròpia Nur), podria perdre pel camí als joves menys lectors que busquin històries trepidants. D’altra banda, alguns capítols poden resultar una mica repetitius, però a mi personalment m’ha atrapat i l’he devorat en un dia.
Personatges
Tots els personatges d’aquesta novel·la són molt humans. Najat El Hachmi fa una molt bona feina posant-nos a la seva pell i trencant les barreres culturals que de vegades ens ho impedeixen. A més, hi ha hagut moments en que m’he sentit molt identificada amb la Nur! Si l’hagués llegit de petita, crec que s’hauria convertit en un referent per a mi.
Prosa
Tot i que la Nur assegura que encara no ha trobat la seva veu com a escriptora, jo crec que sí! És molt íntima, honesta, i divertida. Com que li encanta llegir, el seu diari està ple de les noves expressions que va aprenent, però sempre les acompanya de descripcions divertides i properes.
p.119 «Baba n’ha fet broma, però es veu que el Hamid li ha demanat la meva mà de debò. No de manera oficial, però li ha dit que l’hi reservi. Com que l’hi reservi? Que soc un televisor d’oferta o què? I tot com si jo no hi tingués res a dir, com si la meva opinió no tingués cap importància en una cosa com és que es casin amb mi. Un verb que només es fa servir en forma activa per part d’ells, els marits. Els marits es casen, nosaltres som casades. Quina cosa més absurda. Ni em penso casar ni penso deixar que siguin altres els qui decideixin per mi la meva vida.»
A qui li recomano?
A tothom que pensi que l’escriptura és una eina molt important per reflexionar, empatizar amb els demés, i trencar les barreres que la societat ens imposa.
Mx
