Els crims de la taula periòdica

Tenia ganes de descobrir “Els crims de la taula periòdica” des que l’escriptora Anna Maria Villalonga me’l va recomanar durant el Festival BCNegra 2020. I aquest mes em va arribar l’ocasió perfecta: moderar-ne la presentació a la Setmana del Llibre en Català. Així que no només el vaig poder llegir, sinó que vaig conversar amb un dels seus autors, Jordi de Manuel, i vaig aconseguir una dedicatòria única!

A més (ni fet expressament) ens trobàvem al Moll de la Fusta, ben a prop dels escenaris principals de la novel·la, una història que et convida a descobrir diferents indrets de Barcelona. N’hi ha alguns fins i tot poc coneguts, com ara els jardins del Baluard, al costat del Museu Marítim, i d’altres que tots hauríem de trepitjar algun cop, com la Biblioteca de Catalunya.

Mentre l’estava llegint vaig pensar que seria el candidat ideal per formatrpart de l’aplicació de gimcanes literàries “Literapolis BCN”, i Jordi de Manuel em va confessar que l’editorial està treballant perquè en formi part.

“Els crims de la taula periòdica” és una història narrada de forma coral entre els punts de vista d’un parell de mossos d’esquadra, una periodista i un grup d’alumnes disposats a descobrir la veritat i fer justícia. M’ha semblat original i intrigant (tot i que penso que la sinopsis desvetlla massa trama, i li treu una mica d’emoció!)

D’altra banda, valoro els dilemes morals que planteja la crítica social que transmet, ja que aborda temes com el tràfic de drogues o la desigualtat social. Al costat de la Jana, en Nico, la Cora i en Mailk, serem testimonis de com una part de la societat gira l’esquena als menys afortunats (en aquest cas els sense sostre).

També reflexionarem sobre l’educació, i les diferències abismals entre els professors motivats i els desil·lusionats. Canvia tant la manera d’aprendre si qui ens ensenya ens vol transmetre la seva passió! El llibre també és una aposta per l’educació transversal, i ens demostra que les matèries s’entenen millor juntes, perquè tot està tan lligat com els elements que ens formen.

Personalment, m’ha semblat un punt intermedi entre històries com “L’assassinat del professor de matemàtiques” de Jordi Sierra i Fabra (que aposta per fer de l’educació un viatge emocionant) i “El somriure de Darwin” d’Anna Maria Villalonga (una novel·la que també tracta la injustícia que pateixen els sense sostre, i on apareix un gos de nom peculiar). Gràcies a “Els crims de la taula periòdica” aprendreu curiositats sobre el descobriment o l’origen dels noms d’alguns elements, i, en definitiva, veureu la taula periòdica amb uns altres ulls… Paraula de Mixa! 

Mx