- Títol: Els assassinats de la Molly Southbourne
- Autor/a: Tade Thompson
- Traducció: Alexander Paéz
- Il·lustració: Àlex Santaló
- Editorial: Mai Més Llibres
- Pàgines: 128
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: Des que la Molly Southbourne té memòria, s’ha vist morir. Sempre que sagna, emergeix una altra molly idèntica a ella i la motivació de destruir-la.
La Molly coneix totes les formes d’assassinar-se, però també sap que mentre visqui serà perseguida. Tant se val com de bé segueixi les normes, al final les mollys la trobaran. Hi ha alguna manera de posar punt final a la marea de sang o acabarà morint a les mans d’una noia que sembla ella mateixa?
Una de les obres que vaig devorar al voltant de Halloween/Tots Sants va ser l’inquietant nouvelle de Tade Thompson, “Els assassinats de la Molly Southbourne” publicada per Mai Més Llibres.
“Els llibres aconsegueixen que els mots facin trucs de màgia” diu la Molly a la pàgina 39, i això és exactament el que ha fet Thompson en una de les obres més originals que he llegit aquest any. Tinc entès que hi ha una possible adaptació cinematogràfica sobre la taula, i trobo que seria una candidata idònia per fer el salt a la gran pantalla: assassins implacables, espies experts, lluites constants per la supervivència…
p.101 «El cap d’una peça. Amputa el braç a l’articulació de l’espatlla, comença per l’espatlla i va fent. Cada braç el divideix pel colze i pel canell. Arrenca les cames a l’altura del maluc, llavors les parteix pels tendons del genoll. El turmell és complicat, tot i que sap com fer-ho, té pressa i no s’hi entreté.»
Amb un plantejament curiós i angoixant a parts iguals, “Els assassinats de la Molly Southbourne” és més que una novel·la de terror. És un viatge de la infantesa a la maduresa amb tot el que això implica. Un thriller inquietant i sorprenentment profund -gairebé filosòfic- amb més d’una lectura.
De fet, sembla que Thompson es pren al peu de la lletra la cita de Theophilus Roshdan que obre el llibre: “Amb cada fracàs, cada insult, cada ferida a la psique, tornem a ser creats. Aquest nou nosaltres és amb qui hem de lluitar cada dia o fer front a l’extinció de l’esperit” Excepte per un petit detall… Roshdan és un personatge fictici i l’última part del llibre que va escriure Thompson va ser precisament l’epígraf.
Tot i així, el debat està servit… A cas no som -a cada segon que passa- còpies idèntiques però diferents dels nostres jos del passat?
Les experiències, els desenganys, els èxits i els fracassos ens converteixen en persones complexes, amb més facetes de les que potser voldriem acceptar. Però al cadpavall, ens agradi o no, totes i cadascuna d’elles ens fan ser qui som… Paraula de Mixa.
Mx
Una resposta
No tinc gaire clar si llegiria aquest llibre, perquè no em solen cridar l’atenció les novel•les de terror. Tot i així, les dos últimes que he llegit m’han agradat molt. De totes formes, no acostumo a llegir novel•les d’aquest gènere perquè em donen mal rotllo i passo por en alguns casos.
De totes formes, moltes gràcies per la recomanació i per ajudar-nos a descubrir aquesta novel·la.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga