Ella

La darrera novetat de Bambú és aquesta misteriosa novel·la juvenil de Núria Pradas ambientada a Barcelona. Ja ho veieu, la premissa és d’allò més intrigant… Una jove promesa del periodisme vinguda a menys, un candidat a l’alcaldia acusat d’assassinat, una noia enigmàtica… La sinopsis promet, i la portada (obra de Ignasi Font) em sembla molt xula!

Els fets aniran canviant de perspectiva per conèixer dos realitats molt diferents: el de la noia misteriosa i el periodista Joel Traver. Com a investigador m’ha sorprès, ja que és diferent a la resta i té trets peculiars… li encanta menjar sa i el seu vici són els festucs  ^.^ (encara que em penso que fer de detectiu no està fet per ell, doncs cau a tots els paranys!) Això sí, qui m’ha resultat més simpàtic ha sigut el  taxista Manel… tot un personatge! És ben divertit i eixerit.

Però tornant a la trama, val a dir que t’enganxa des del principi i et té ben mosca… “Ella” ens parla de corrupció i conxorxes, de les temptacions del poder, però també de vides precàries i gent que està tipa de viure. A més, fa una bona anàlisis del món periodístic i de com d’efímera és la fama avui en dia!

El final m’ha deixat una mica “xof”, perquè Pradas fa servir un recurs que ens deixa encara més interrogants!! (necessito saber méeeesssss ;-D)

En general, però, ha estat una lectura refrescant. Sobretot he gaudit de la narració tan elegant de Pradas, amb metàfores precioses i enginyoses. A més, introdueix expressions catalanes de forma ben natural, i paraules que m’ha divertit descobrir com “garfir” o “encofurnada”.

p.77 «Pels carrers, els rostres dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, penjats als fanals i als arbres, em somreien des dels seus cartells, tot ensenyant les dents que maldaven per clavar en el gran pastís del poder municipal.»

p.21 «La Sumpta era xerraire i extravertida. Li agradava cantussejar mentre treballava i sempre en tenia alguna per explicar. No es pot dir que fos bonica, però cridava l’atenció. Potser perquè, més que pintar-se, li agradava decorar-se. Tot en ella era excessiu: la roba, el maquillatge, les paraules…»

Em quedo sobretot amb una frase del protagonista: “La fidelitat dels lectors no es té, es guanya i es manté”. I està clar que amb més d’una cinquantena d’obres juvenils i infantils publicades, Pradas s’ha guanyat la nostra!

Mx