- Títol: El torneig dels núvols
- Autor/a: Arturo Padilla
- Editorial: Jollibre
- Pàgines: 223
- Any d'edició: 2025
-
Sinopsi: Després de la Gran Catàstrofe, els immunds viuen reprimits en una ciutat en blanc i negre, governada pels pulcres, on els colors estan estrictament prohibits perquè estimulen la radiació tòxica del cos. Malgrat tot, l’esperança no està perduda. Cada any se celebra el Torneig dels Núvols, una cursa de relleus entre pulcres i immunds que permet als vencedors accedir al govern de la ciutat. Fins ara, sempre han guanyat els pulcres. Aquest any, però, la selecció dels immunds compta amb l’Aaron i l’Èrika, dos corredors molt ràpids que fan batre tots els rècords de l’equip als assajos. Per primera vegada els immunds podrien guanyar el Torneig dels Núvols i fer tornar els colors a la ciutat.
Punts forts
“El torneig dels núvols” és la primera novel·la distòpica d’Arturo Padilla, qui ja havia fet algunes incursions al gènere, com ara participant a l’antologia de relats breus “Ens veiem demà”.
En aquest cas ens planteja una societat futurista on el més desfavorits (els immunds) estan obligats a viure en blanc i negre perquè els govern diu que els colors estimulen la radiació tòxica del cos. La seva única esperança per canviar les coses és guanyar la cursa anual de relleus que permet als vencedors formar part del govern. Però els immunds mai han guanyat fins ara. Podran els protagonistes, l’Aaron, l’Unai i l’Erika, els esportistes més veloços dels immunds, ser els vencedors del Torneig dels Núvols?
La coberta, obra de Inés Pérez, transmet els valors principals de la història: el treball en equip, la superació personal i l’esperança. Valors que, lligats al món de l’esport, donen molt de joc per obrir debat entre els lectors.
A més, les escenes dels entrenaments dels Voltors, l’equip de l’Aaron i l’Èrika, són les que més m’han agradat, perquè et pots posar a la seva pell i notar l’adrenalina de la cursa.
p.100 «Es va ajupir rere la línia de sortida i la va col·locar els peus sobre els blocs. En mirar enrere, va intuir la silueta de l’Èrika obrint-se pas enmig de la boirina de la carretera, seguida del minibús com a escorta.
Els batecs li feien vibrar la tràquea.
Bum-bum.
Va acariciar l’asfalt amb els dits.
Bum-bum.
Va mirar cap endavant.
Bum-bum.
Va omplir els pulmons d’aire.
Bum-bum.
I va arrencar a córrer.
Accelerava uns metres per davant de l’Èrika, la distància idònia perquè ella el pogués empaitar sense perdre un segon d’acceleració.
-Mà! -li cridava trepitjant-li els talons.
L’Aaron va allargar la mà cap enrere sense deixar de córrer i de seguida va palpar el cilindre amb el tou dels dits. Tan bon punt va notar que el tenia ben aferrat, va agafar més embranzida i es va entregar en cos i ànima a la seva comesa.
Volar.»
Punts febles
L’autor ha pensat gairebé en tots els detalls al voltant de viure en un món en blanc i negre (des del color del menjar a les flors, que estan modificades genèticament), però m’ha faltat aprofundir en el funcionament d’aquest món distòpic. De fet, el final de la novel·la és molt obert, i el propi Arturo Padilla ha comentat a les presentacions del llibre que té idees per continuar expandint aquest univers.
Personatges
També m’he quedat amb ganes de seguir coneixent als personatges, perquè l’autor introdueix diverses subtrames amb molts elements: conspiracions, curses a contrarellotge, triangles amorosos (o podríem dir quadrats amorosos?). Si bé tinc una relació amor-odi amb l’Aaron, l’Èrika m’ha caigut molt bé, i m’ha agradat com entre ells també es passen el testimoni del protagonisme.
Prosa
Trobo que “El torneig dels núvols” és molt àgil de llegir. Arturo Padilla busca un equilibri per atrapar lectors de diferents nivells, de manera que el llenguatge és proper, però alhora juga amb frases fetes i expressions més complexes.
A qui li recomano?
A qui busqui una novel·la amb molts elements (amor, misteri, intriga…) que ens faci reflexionar sobre la importància de tenir esperit crític i no renunciar a la nostra llibertat.
Mx
