El somriure del vampir

Punts forts

“El somriure del vampir” és la novel·la més recent de Jaume Cela, mestre i pedagog (guardonat amb la Creu de Sant Jordi) i autor de més d’una cinquantena d’obres de literatura infantil i juvenil.

Tot comença quan un reconegut escriptor, en Roc Orobitg i Beltrán de Heredia, es troba per casualitat el diari d’un vampir. Resulta que el seu és un cas peculiar, perquè no ha matat mai ningú, parla dotzenes de llengües i escriu per recordar qui és. I déu-n’hi-do, perquè entre records divertits, dramàtics i punyents ens parla d’amor, guerres, pandèmies, art, el sentit de la vida, els misteris que l’envolten i el poder de les paraules:

p.153 “[…] la literatura ens ajuda a fer més suportables les punxes de la realitat. No ens les amaga, senzillament ens dona eines perquè continuem avançant.”

Punts febles

Tal i com acaba descobrint l’escriptor fictici Roc Orobitg, el que té entre mans és una “biografia desordenada, que no segueix les pautes del dia a dia, les convencions clàssiques que defineixen el gènere”. I he de reconèixer que aquesta narració tan aleatoria m’ha acabat confonent durant la lectura. Alguns fragments eren bastant repetitius, i el nostre vampir divagava molt a cada capítol.

Personatges

Podríem dir que “El somriure del vampir” és una carta a la humanitat. Una estirada d’orelles en molts sentits, i alhora una oda a les millors qualitats de les persones. És per això que els personatges que hi apareixen també estan carregats de contradiccions, de llums i ombres, (inclosos els personatges històrics i els vampirs d’arreu del món que va coneixent el protagonista).

p.49 «Es fa difícil lluitar contra els dictats del cor i per molt freda que sigui la meva pell i esmolats els meus ullals no deixo de ser un adolescent espantat que busca i busca i busca sense saber ni què busca ni què farà quan trobi el que necessita, perquè de vegades ensopeguem amb el que necessiten sense adonar-nos-en. Hi ha persones així i també hi ha vampirs plens de bones intencions. El que ens uneix és que arrosseguem una condemna. Som éssers tràgics, fills de la part fosca de la vida. Som la mort que encara viu, que encara batega, que encara pot fer acte de presència i espatllar-vos la festa.»

Prosa

Aquesta obra està escrita com un monòleg intern: un flux de consciència irònic des del punt de vista del nostre vampir. Fa servir un vocabulari ric i està carregada de dites catalanes, frases fetes i referències a altres obres literàries, pictòriques i cinematogràfiques.