- Títol: El retrat de Dorian Gray
- Autor/a: Oscar Wilde
- Traducció: Jordi Larios
- Editorial: Quaderns crema
- Pàgines: 328
-
Sinopsi: El 1890, el Lippincott’s Monthly Magazine publicava tretze capítols de la sorprenent història d’El retrat de Dorian Gray. L’èxit va ser sonat i immediat -gairebé tant com l’escàndol-, de manera que, un any més tard, va ser publicada en volum amb l’afegit de set capítols nous, acompanyada del famós prefaci en el qual Wilde responia a les acusacions rebudes: «No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Res més». Intensa i apassionada declaració d’amor a la bellesa, El retrat de Dorian Gray és, en efecte, un llibre extraordinàriament ben escrit, en el qual la història d’una ànima turmentada per la recerca de la joventut eterna i el plaer sense fi renova la llegenda fàustica i, alhora, ens mostra un retrat fidedigne i punyent de l’època victoriana.
Un dels llibres de segona mà que vaig comprar l’any passat durant la meva visita a Hay-on-Wye (la primera booktown del món) va ser “El retrat de Dorian Gray”: un clàssic que tenia pendent de fa molts anys, i que m’alegra haver llegit per fi (en català el podeu trobar publicar per Quaderns Crema).
A “The importance of being Earnest” ja havia pogut descobrir el talent d’Oscar Wilde per la comèdia i la crítica social, però ara a més he gaudit de la seva preciosa prosa. La novel·la intercala converses cíniques, amb descripcions poètiques i intenses reflexions. He de reconèixer que els discursos i les descripcions més llargues m’han resultat un xic feixugues, però per sort, aquest llibre té de tot: moments divertits, terrorífics, idíl·lics… És impossible avorrir-se!
En general, però, el descriuria com un llibre profund que cou a l’ànima. A més, ha envellit perfectament, perquè la majoria dels temes que tracta continuen posant el dit a la llaga. Bé, potser avui en dia el nostre protagonista seria un influencer i el seu quadre una selfie, però la crítica social segueix igual de vigent. “El retrat de Dorian Grey” tracta innumerables temes, des de la hipocresia de la societat i els privilegis dels rics, fins a la roïndat de la naturalesa humana.
Parlem de Dorian Grey… realment la seva ànima es corromp per culpa de les persones que l’envolten? O en el fons només desperten un egoisme i una vanitat que ja hi eren? Grey ens demostra que els humans preferim mantenir els mals hàbits i les influències perjudicials abans que deixar-les, i que ens donem totes les excuses possibles per conviure amb els nostres errors. Però alhora prova que com més intentem enterrar-los i oblidar-los, més dolor causem.
Sincerament, m’he fet un tip de subratllar frases sobre l’amor, l’art, la bellesa, la moral, el matrimoni, els prejudicis… Però em quedo sobretot amb aquesta frase: “Els llibres que el món considera immorals són els llibres que mostren al món la seva vergonya”. L’obra més coneguda de Wilde va ser un d’aquests llibres, perquè va mostrar sense tabús les vergonyes de la humanitat. De fet, la història de Dorian Gray és el nostre propi retrat… Us atrevireu a donar-li un cop d’ull?
Mx
2 respostes
En el meu cas, encara no he llegit aquest llibre. Això si, crec recordar que fa un temps vaig veure la pel•lícula i diria que em va agradar. I ho dic en condicional perquè fa tant de temps que ja no ho recordo nítidament. De totes formes, tindré present aquesta recomanació com a futura lectura ^^.
Una abraçada i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga
Hola!!
Diria que vaig veure el tràiler d’un pel·lícula del 2009 i no s’assemblava gaire al llibre… Per començar en Dorian Gray és ros! Si te’l llegeixes segur que et sorprèn 😉
Una abraçada i gràcies per comentar!
Mx