- Títol: El quadern d’Osiris. Els diaris de Sara Ford
- Autor/a: Montserrat Segura
- Il·lustració: Dani Torrent
- Editorial: Edicions Cal·lígraf
- Pàgines: 117
- Any d'edició: 2017
-
Sinopsi: La jove Sara Ford rep un diari com a regal el dia del seu aniversari, que bateja amb el nom d’Osiris, en honor al déu egipci que més li agrada. La Sara, tot i que va néixer als Estats Units, viu a l’Egipte misteriós de començament del segle XX, quan arqueòlegs i lladres de tombes es disputaven les troballes més excepcionals que s’amagaven sota la sorra del desert, i una civilització mil·lenària, amb una escriptura de signes jeroglífics, sortia a la llum.
La Sara i el seu germà egipci, el Fosc, viuen, al voltant de l’excavació de la tomba d’un faraó, una història apassionant plena d’aventures perilloses, però que resoldran amb enginy i valentia; una aventura que els farà créixer i els ajudarà a conèixer i estimar aquella misteriosa civilització.
14 de març de 2018
Estimat blog,
T’escric perquè em ve de gust parlar-te d’un llibre que he llegit fa poc i al qual, -ho reconec- li he agafat força “carinyo”. Es tracta de la primera gran aventura de la petita Sara Ford… “El diari d’Osiris”. L’he llegit en gran part durant els meus viatges (menys glamurosos que els de la Sara) per la ciutat… Al bus, al tren, al metro… I ha sigut una lectura ideal per endur-me amunt i avall. Et seguiré informant!
20 de març de 2018
Hola de nou, blog!
En la meva entrada anterior vaig anotar el primer que em va passar pel cap sobre “El quadern d’Osiris”, però avui espero poder-me esplaiar una miqueta més.
Doncs bé, si només pogués resumir la història en unes poques paraules, en primer lloc diria que és un llibre fantàstic per introduir als nens (i no tant nens) al món dels Egipcis.
L’estil de l’autora és lleuger, entranyable i m’ha semblat original que la història passi a principis del segle XX. De fet, la protagonista m’ha recordat a una versió en miniatura de l’Adèle Blanc-Sec que van adaptar al cinema: ambiciosa, tossuda, curiosa i decidida.
Però tornant a la nostra Sara, m’alegra que la seva família sigui tant peculiar i liberal per l’epòca en què viuen, doncs formen la combinació ideal perquè la història funcioni. D’aquesta manera, Montserrat Segura també ens fa reflexionar sobre temes com la igualtat de sexes o el racisme, temes que malauradament no hem acceptat i/o canviat del tot a la nostra societat.
23 de març de 2018
Blog, em sap greu haver acabat amb aquest toc de pesimisme!
En realitat, només volia ressaltar els valors de l’autora, que també tracta tota mena de sentiments i situacions: des de l’enveja, el bullying, la por… i és que els personatges són molt creïbles, perquè fins als més valents no les tenen totes en les escenes més perilloses. Per això crec que aquesta història pot fer també les delícies dels més grans… Paraula de Mixa!
29 de març de 2018
Pensaves que ja havia acabat d’explicar-t’ho tot, blog? Doncs encara em queden algunes coses per explicar-te. Com per exemple que la portada em va cridat l’atenció des que la vaig veure per primera vegada. Per la il·lustració pensava que la Sara seria una mica més gran, però durant el llibre de vegades el seu comportament varia i sembla més madura o infatil.
Sigui com sigui, m’agraden els colors de la coberta (són exòtics i relaxants a la vegada) i les il•lustracions que hi ha entre capítols (tot plegat obra de Dani Torrent) li donen un toc més de veracitat, com si realment es tractés del diari d’una nena.
En fi, el que està clar és que aquesta no serà la seva primera aventura de la Sara Ford i companyia perquè (tot i que la història és prou concloent) encara queden alguns interrogants i misteris per seguir investigant. Aquest final tan trepidant m’ha deixar amb ganes de més! Quina serà la propera destinació d’aquesta peculiar família? Jo ja tinc el passaport de la imaginació preparat… apunteu-me a bord!
Mx
