- Títol: El pot de llum
- Autor/a: Lisa Thompson
- Traducció: Núria Parés
- Editorial: Fanbooks
- Pàgines: 256
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: En Nate, d’onze anys, i la seva mare han fugit de casa i s’amaguen en una cabana abandonada enmig d’un bosc. La mare li ha promès que tot anirà bé, però quan ella se’n va a buscar provisions i no torna, en Nate comença a preocupar-se.
Que potser algú els ha seguit i ara l’està assetjant a ell des de la foscor? Just quan el noi se sent més indefens, apareix un vell conegut, en Sam, l’amic imaginari que tenia quan era petit...
Sembla que últimament sóc més conscient que mai de la dita: “no jutgis un llibre per la seva portada”. I és que darrere l’aparença innocent i infantil de “El pot de llum” s’amaga una trama un xic fosca que us farà reflexionar de valent.
La història t’atrapa des del principi i et té mosca tota l’estona. De fet, he de confessar que imaginar-me la situació del Nate m’ha posat una mica el pèls de punta. El llibre és intrigant i ple de misteri: cases abandonades, morts misterioses, investigacions en un paratge nevat i dessolat, un laberint que em recorda al de la peli “El resplendor”, alguns tocs sobrenaturals, i unes pors fonamentades en monstres reals…
Tot i així, els personatges són entranyables, i el llibre conté bonics missatges sobre l’amistat, la superació personal, i l’empatia. De fet, això últim em recorda una mica al missatge de “Wonder” de R. J. Palacio: no jutjar a la gent, perquè desconeixem quines batalles personals està lliurant internament.
Amb un format un xic semblant a “Un monstre em ve a veure” de Patrick Ness, en Nate descobrirà històries d’altres nens que el faran emmirallar-se en les seves pròpies inseguretats. I… no us puc dir res més per no fer cap spoiler (encara que jo vaig sospitar una mica el desenllaç).
“El pot de llum” és una lectura àgil, una mica punyent, palpitant, emotiva i amb capítols curts que sempre et deixen amb ganes de més… Paraula de Mixa!
Mx
