- Títol: 1 de cada 4 tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem
- Autor/a: V.V.A.A.
- Editorial: Llegir en Català
- Pàgines: 192
- Any d'edició: 2015
-
Sinopsi: Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilen davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomente de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors... Perquè escriptors i il·lustradores han creat relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i l’obesitat, perquè autores i dibuixants han disposat paraules i traços potser amb un punt de tristor o de tendresa, o amb un pessic d’humor o d’ironia, per fer-nos més propera la situació dels que afronten aquests greus trastorns de la salut. Realts i imatges, paraules que tal vegada no curen, però que ajuden a trobar dreceres en el sinuós camí de les solucions. El llibre de La Marató. Diu molt de tu.
Un any més, la Marató de TV3 ha sigut un èxit, recaptant més de set milions d’euros per a la investigació de la diabetis i l’obesitat, i estic molt contenta d’haver col·laborat a expandir el marcador comprant el llibre oficial de la Marató. He gaudit d’allò més de gairebé tots els relats, i encara que cadascun girés entorn el mateix eix, he quedat sorpresa de la varietat de temàtiques que ha sorgit d’un llibre tan especial. Més d’un cop he intentat decidir quin relat i quina il·lustració han sigut per a mi els guanyadors, però la cosa està massa renyida!
Per un altre cantó, tot i que no puc dir que acabada la lectura em consideri una experta en la diabetis i la obesitat, però he esdevingut més conscient de les seves conseqüències, què es pot fer per evitar-les, i de la gran quantitat de gent que ha viscut experiències així, no importa l’època, el lloc ni la raça. A través dels relats he pogut descobrir una pila de finals a les lluites personals dels protagonistes: encara que alguns d’ells eren dramàtics, molts d’altres eren esperançadors i positius, però per sobre de la resta, tots m’han transmès una pila de sentiments i m’han transportat sota la pell dels personatges.
A més a més, mentre el llegia m’ha recordat que jo també he sigut testimoni d’aquestes malalties silencioses, com el cas del fill diabètic d’una amiga de la meva tieta, del qui ella sempre me’n parlava amb admiració per la serenor i incansable energia amb la que afrontava la seva malaltia, i la vitalitat amb que va decidir estudiar per arribar a treballar d’infermer i ajudar als demés. Avui en dia no para quiet i les coses en aquest camp li van molt bé.
Gràcies a la investigació, la qualitat de moltes vides com aquestes han millorat amb els anys, i em sento feliç d’haver pogut contribuir a que això continuï així.
Però recordeu, vosaltres també podeu participar encara… Teniu temps fins el març de l’any que ve 2016 per poder aportar el vostre petit granet de sorra!
Mx
