El festí de Babette

Coberta de "El festí de Babette"

“El festí de Babette” (que acaba de sortir del forn -mai millor dit!- i arribarà ben aviat a les llibreries) s’acaba d’incorporar al meu TOP 3 de Petits Plaers preferits. La seva autora, Karen Blixen, escrivia amb el pseudònim d’Isak Dinesen, i probablement coneixeu la seva obra més famosa, “Memòries d’Àfrica”. Però sabíeu que… Hemingway la considerava una narradora extraordinària? Fins i tot deia que mereixia el Nobel més que no pas ell. El que més m’ha cridat l’atenció de la seva biografia, però, és que a la plantació de cafè que regentà durant anys a Kenya, Blixen era coneguda com “la senyora que parla com la pluja”. I ara començo a entre per què.

De fet, “El festí de Babette” va calant en el lector igual que el txirimiri. Començarà per posar-vos en context a poc a poc però abans que us n’adoneu estareu amarats de la història i desitjareu que no s’acabi. Us transportarà al poble de Berlevåg, que dona nom a un fiord llarg i estret entre les muntanyes altes de Noruega, i que és “una escampadissa de blocs de fusta de joguina pintats de gris, groc, blanc, rosa i altres colors”. 

El festí de Babette
Panoràmica de Berlevåg

De fet, al llarg de la lectura m’ha donat la sensació que històries de la mida de “Cançó de Nadal” i “Chocolat” s’havien fusionat en una abraçada. Ai!, m’imaginava l’escena del banquet cuinat per Babette i no podia evitar riure per sota el nas! Com també m’han emocionat les revelacions finals que tanquen ferides, i les paraules que diuen més del que sembla.

El festí de Babette
Karen Blixen

“El festí de Babette”, amb els seus punts hilarants i les seves dures veritats, ens parla de les difícils decisions que prenem a la vida, i de la importància d’estar en pau amb elles. D’acceptar el nostre destí i de ser la millor versió de nosaltres mateixos. Quanta dignitat que amaga el rabassut cos de la Babette! La seva història us entendrirà i us deixarà amb un regust agredolç, paraula de Mixa!

És més, aquest Petit Plaer (com els seus companys de col·lecció) us acompanyarà força estona després de degustar-lo, i us animarà a treure les vostres pròpies conclusions. Per a mi és un llibre que ens recorda que “l’únic que ens podem endur d’aquesta vida és el que haguem donat als altres”. Tal i com diuen a casa meva, només ens emportem els moments que compartim i els àpats en bona companyia. Encara que, al capdavall, fins i tot el menjar més exquisit es queda aquí… ;-D

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa