El darrer cop d’arquet | L’arxiu de Sherlock Holmes

Al llarg d’aquest 2021 he gaudit de les últimes aventures del detectiu més famós del món: “El darrer cop d’arquet” i “L’arxiu de Sherlock Holmes”. Si bé el seu creador hi va tenir una relació complicada, diverses raons (sobretot econòmiques) van allargar un parell de cops més la publicació de les històries protagonitzades per l’inquilí del 221B de Baker Street. A més, la gent les reclamava constantment, sobretot durant la Primera Guerra Mundial, i molts soldats s’emportaren els llibres de Sherlock Holmes al front.

De fet, un dels motius pels quals us recomano els recull de relats publicats per l’editorial Viena, és perquè inclouen epílegs amb documentació inèdita a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois, historiador i membre del Cercle Holmes de Barcelona. No només ens ajuden a entendre el seu context històric, sinó que ens descobreixen moltes curiositats fascinants de la vida de Sir Arthur Conan Doyle i quin impacte va tenir Holmes al nostre país. Segons explica Berbois sobre “El darrer cop d’arquet”:

«A les set noves històries es tracten nous temes culturals, socials i polítics, com l’amenaça militar d’Alemanya, les societats secretes, l’espionatge internacional, la decadència de l’aristocràcia, el nou paper de la dona, el sufragisme, la violència, les inaccessibles interrupcions de la llei, i sobretot, la disminució de les certeses.»

És més, a un dels relats de “El darrer cop d’arquet” es tracta el tema del vudú i «possiblement va ser el primer cop que va utilitzar-se com a referencia literària». I en un altre escrit Conan Doyle vaticinà la rellevància que tindrien els submarins en els futurs conflictes bèl·lics: «Aquesta història pot considerar-se un dels textos pioners del gènere de l’espionatge». 

Tot i que “El darrer cop d’arquet” m’ha costat més de finalitzar que els anteriors tres volums, reconec que cada vegada em sorprèn més la celeritat amb la que Conan Doyle t’absorbeix al seu món (per no mencionar les genials portades de Jordi Vila Delclòs… la del quart volum ha sigut la meva preferida). D’altra banda, aquest mes de desembre he devorat “L’arxiu de Sherlock Holmes”, en part perquè participava a la marató de lectura Booktique Nadal, i també perquè (no em cansaré de dir-ho) els relats de Holmes es llegeixen com l’aigua!

És més, diria que són com un sorbet de llimona literari, perquè la seva fórmula invariable però sorprenent va molt bé per fer tabula rasa entre lectures. Tant si sortiu d’una novel·la molt densa, o senzillament voleu llegir quelcom que us atrapi, són una molt bona opció!  

p.199 «Eren les nou del vespre del 2 d’agost, d’un agost que esdevindria el més terrible de la història de la humanitat. Hom hauria dit que una maledicció divina pesava sobre aquell món decadent, per tal com hi havia una quietud extraordinària i un sentiment de vaga aprensió en l’aire xafogós i inert. 

Ja feia estona que el sol s’havia post, però a ponent persistia un tall d’un vermell sanguinari, com una ferida oberta sobre l’horitzó. A dalt, les estrelles brillaven amb una llum trèmula a la badia. Dos coneguts alemanys eren al costat del parapet de pedra de la terrassa enjardinada. […] Des de baix, els dos cremallots dels seus cigars s’haurien pogut confondre amb els ulls encesos d’algun mal esperit que sotjava la fosca.» [El darrer cop d’arquet]

Si bé a “El darrer cop d’arquet” Holmes arriba a veure’s involucrat en els casos més trascendentals de la seva carrera, a “L’arxiu de Sherlock Holmes” n’hi ha de tota mena; des d’històries passionals, fins a petits enigmes quotidians. Això sí, són força més impactants i foscos. Segons Josep Lluís Martín Berbois és molt probable que Conan Doyle rebés la influència de la línia hard-boiled de la novel·la negra nord-americana, i que, alhora, els relats fossin una clara evidència de la relació de l’escriptor amb l’espiritisme. Fins i tot hi trobareu alguna història de ciència-ficció a l’estil de “L’estrany cas del doctor Jekyll i Mr. Hyde” de R. L. Stevenson.

Jude Law i Robert Downey Jr. interpretant a Watson i Holmes

Però els motius pels quals m’ha semblat una lectura emocionant van més enllà: no només m’ha exultat ser capaç d’endevinar la solució d’alguns misteris, sinó que m’ha impactat llegir un parell d’històries narrades pel propi Sherlock Holmes (!) enlloc del seu etern company d’aventures John Watson. També destaco alguns diàlegs fantàsticament irònics i ocurrents que m’han recordat al Holmes interpretat per l’actor Robert Downey Jr.

p.89 «-Res de violència, cavallers… res de violència, els ho prego! Pensin en els mobles! Han d’entendre que es troben en una posició indefensable. La policia els espera a baix. […]

-Ens rendim, Holmes. Vostè és el dimoni en persona.

-Potser un parent llunyà, en tot cas –replicà Holmes amb un somriure amable.»

Això sí, cada cop tinc més clar que no voldria pas a Sherlock Holmes com a enemic… ni com a amic! ;-D Encara que en el fons s’estimi molt a Watson, la relació que tenen és força tòxica (ja que el doctor sempre ho ha de deixar tot a mitges per servir-lo!) i segueix sent un personatge força misogin. Al seu favor, però, lloaré la brúixola moral interna de Holmes, capaç d’anar més enllà de la llei per ajudar a qui creu que ho necessita.

En resum, tot i que “El darrer cop d’arquet” pretenia ser el recull definitiu de relats de Sherlock Holmes (l’autor fins i tot el jubilà en una petita granja a la regió dels Downs), “L’arxiu…” fou l’última reverència del deteciu. O no… perquè al llarg dels anys, cada cop que un lector s’ha endinsat en les seves aventures, Holmes ha tornat a sortir a l’escenari. Per molts bisos més!

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa