El cel de l’aigua

Títol: El cel de l’aigua
Autor/a: Muriel Villanueva
Editorial: Sembra Llibres
Pàgines: 149
Any d'edició: 2025
Sinopsi: És estiu. La Vila de Gràcia es prepara per viure la seva festa major, tot un món nou per a la Quer, una noia rural que, sense preavís, es veu obligada a fer vacances a casa de l’avi. Allà descobrirà tota una vida veïnal, l’art del guarniment de carrers i la implicació del jovent en les comissions de festes; entre tot això, també, més d’un amor imprevist. Res evitarà, però, que s’hagi d’enfrontar a un passat desconegut: mentre paeix el greu accident de muntanya patit per una de les seves mares, farà per anar completant un puzle familiar trencat fa anys.

Punts forts

Al mes de novembre vaig tenir el plaer de presentar la nova novel·la de Muriel Villanueva, “El cel de l’aigua”, que ha publicat amb Sembra llibres. És una obra juvenil que tracta temes com el dol, la descoberta personal, la família (en totes les seves variacions), la pertinença, l’origen… I alhora és un homenatge a “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda. Però per sobre de tot, l’element central de la novel·la són les festes de Gràcia. Villanueva s’ha documentat per mostrar-nos un retrat fidel d’aquesta tradició que barreja generacions, i que és tot un exemple de solidaritat veïnal. En poques paraules, la història de la Quer m’ha atrapat i m’ha emocionat… Sobretot el final, que ha estat a punt de robar-me una llàgrima.

Punts febles

Com que aquesta és una novel·la de personatges que gira al voltant de secrets i confessions pendents, potser m’ha faltat una mica més d’acció. També m’ha sobtat la maduresa emocional dels personatges alhora de resoldre conflictes i posar-se a la pell dels altres. Ara bé, hauríem de prendre’n nota i ser una mica més com ells!

Personatges

Resulta molt fàcil connectar amb les batalles internes dels personatges. Quan comença la novel·la la Quer està passant per un moment complex de la seva vida, i, per si això no fos poc, també es qüestionarà la seva identitat. La novel·la aborda l’homofòbia interna que poden arribar a sentir joves amb famílies homoparentals, i els dilemes que experimenten les persones bisexuals degut a la pressió social.

p.75 «La tensió. La tensió dels tensors. La insistència de l’avi indicant la Marçal que estirés més els cables. La tensió de tenir un avi homòfob i de ser filla de les lesbianes i d’haver patit per culpa d’ell i no voler odiar-lo. La tensió de la meva cuixa contra la cuixa suada de la Garona i el seu borrissol ros i brillant. La Mandisa endrapant l’empanada i prenent-me el llibre de les mans perquè jo ja no hi tocava. La tensió de la mirada del Neo, un arc ben tibant i una fletxa a punt de ser disparada. La tensió dels ulls de la Garona, que em mirava mirar el Neo. Els meus ulls, girant-se cap a ella. Un tret de menta fresca i jo mastegant l’empanada amb cara de bleda. Els seus cabells clars, de seda, voler tocar-los. Endevinar un somriure que gairebé no hi és. Un festeig com una guerra.»

Prosa

El llibre està ple de referències al clàssic de Mercè Rodoreda i fins i tot hi ha una voluntat d’assemblar-se una mica al seu estil narratiu. A mesura que la Quer vagi rellegint “La plaça del diamant”, anirà adoptant algunes expressions de la novel·la i fent-se-les seves. L’objectiu de Muriel Villanueva és fer-nos venir ganes de llegir (o rellegir-lo) a nosaltres també.