El cap als núvols

Títol: El cap als núvols
Autor/a: Bernat Cormand
Editorial: L’Altra Tribu
Pàgines: 109
Any d'edició: 2021
Sinopsi: L’Elies té onze anys i li agrada anar a l’escola. O, més aviat, li agrada anar-hi ara, però altres anys ho ha passat malament i ha hagut d’aguantar mofes i insults d’alguns companys. Aquest curs, però, tot va com una seda: deu ser perquè a l’escola hi ha la Vane, la seva millor amiga i confessora, una nena pigada i alegre que no té por de res. O potser també hi té a veure el Tomàs, un nen que ha arribat a la classe tot just aquest setembre i que, al contrari que l’Elies, és fort i esportista; li té el cor robat.

Punts forts

“El cap als núvols” va ser el primer llibre que vaig acabar durant la marató de lectura Booktique Estiu. El tenia pendent des de feia temps, i llegint-lo volia fer-li un homenatge a Bernat Cormand, que va morir poc després de la publicació d’aquesta novel·la.

Es tracta d’una història entranyable sobre amistat, pèrdua, identitat i amor, acompanyada d’unes il·lustracions molt treballades i realistes i plenes de detalls. La primera de totes, per exemple, només s’entén un cop has llegit tota la novel·la sencera.

La història ens parla de la transició de la infantesa a l’adolescència i reivindica la representació del col·lectiu LGTBI a la LIJ. És una narració íntima, propera, amb capítols molt breus que ens mostren pinzellades de la vida de l’Elies i en Tomàs, i com la seva trobada ho capgira tot.

Punts febles

Només puc dir que m’he quedat amb ganes de més. La història passa de puntetes sobre molts temes, i m’hauria agradat aprofundir-hi una mica més.

Personatges

Tot i ser una història força breu, hi apareixen gairebé una vintena de personatges. L’autor ens els va presentat durant la primera meitat de la novel·la (que és una gran introducció per entendre la segona). Dedica pàgines a explicar-nos el seu passat, les seves pors, ambicions, traumes, amors… per després centrar-se només en un parell de personatges i resumir-nos què els hi va passar a la resta en un paràgraf aleatori. Moltes subtrames queden obertes, i és el lector qui ha d’imaginar-ne el desenllaç.

Prosa

La prosa és senzilla i planera, però amb alguns punts poètics. Els capítols que més m’han atrapat són els narrats en primera persona pels diferents personatges. M’ha semblat un recurs molt interessant i empàtic, perquè escoltem directament els seus pensaments. També és una manera d’entendre el seu comportament, i m’hauria agradat que n’hi haguessin més.