Digueu-me Ju

Coberta de "Digueu-me Ju"

Des que vaig conèixer a la Muriel en una de les trobades de joves lectors organitzades pel Què Llegeixes? tenia pendent descobrir els seus llibres, i per fi ha arribat el moment! M’he estrenat amb la seva darrera novel·la juvenil, que em va poder signar durant la Setmana del Llibre en Català.

Des del començant, “Digueu-me Ju” t’atrapa amb capítols molt breus que et toquen la fibra. Descriuen abstractament -però amb una precisió quirúrgica-  l’embolic incomprensible que poden ser els sentiments. A més, les seves descripcions són poètiques, delicades i peculiars. Per fi entenc i comparteixo la cita de la Paula Jarrín a la contraportada del llibre: «La ploma de la Muriel és impecable, íntima, petita i arriba directament al cor.»

p.38 «Em desperto de cop. Sacsejo el cap, em frego els ulls. Penso a arrencar-me les parpelles perquè no es tanquin més, perquè no vull tornar-hi, a aquest malson. Després, però, penso a cosir-me-les per no haver de veure mai més la realitat.»

Digueu-me Ju
Muriel Villanueva (Font: Diari de Girona)

La premissa de la novel·la és senzilla però punyent, doncs tracta temes poc usuals a la LiJ (i fins i tot considerats tabú a la nostra societat). Probablement heu llegit altres novel·les sobre bullying, però potser no tantes explicades des del punt de vista de l’assetjador.

La història, que narra la tornada a les arrels de la protagonista, està carregada d’un fort simbolisme, plena de metàfores i visions surrealistes que amaguen veritats colpidores. El viatge de la Ju no serà racional, sinó emocional: una catarsi, un retrobament. Mica en mica anirem reconstruint els fets: per un cantó el motiu pel qual la Ju ha sigut expulsada, i de l’altre, la veritat sobre el seu passat.

Tot i que he acabat apreciant a la Ju, la intenció de la Muriel no és fer-la menys responsable dels seus actes. En canvi, ens demostra que qui actua amb odi és perquè alberga ràbia i por que no sap gestionar ni sanar. Cadascú lluita la seva pròpia batalla (encara que no ho sembli).

Digueu-me Ju

Així doncs, “Digueu-me Ju” és un llibre sobre aprendre a cosir ferides, a dir gràcies, a afrontar les conseqüències dels nostres actes i actuar amb responsabilitat. Mentre llegia no he pogut evitar pensar en “Mångata” de Ricard Ruiz Garzón, una novetat igual de màgica que comparteix temes com la mort i l’autoconeixement.

Ja només em queda animar-vos a que feu com els personatges i compreu unes quantes capses de mocadors extra, perquè -si sou com jo- probablement acabareu plorat com una magdalena amb un final tan emotiu. Paraula de Mixa que no podreu fer altra cosa que recomanar-lo!

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa