D’aquí a vint-i-quatre segons

Títol: D’aquí a vint-i-quatre segons
Autor/a: Jason Reynolds
Traducció: Elisabet Ràfols Sagués
Il·lustració: Pau Valls
Editorial: Sembra Llibres
Pàgines: 150
Any d'edició: 2025
Sinopsi: Fa 24 mesos: un gos persegueix en Neon. Un moment que hauria volgut oblidar per sempre si no fos perquè el gos és d’ella: l’Aria. Fa 24 setmanes: el pare d’en Neon insisteix a tindre converses de sexualitat. En Neon i l’Aria estan enamorats i, tot i que no han fet el pas següent, ja n’han començat a parlar. Fa 24 dies: En Neon necessita practicar com es descorden els sostenidors perquè només queda un mes per al gran dia. Fa 24 minuts: en Neon s’escapa del bingo del seu pare on treballa per fer-li el sopar a l’Aria. No serà cap luxe, però serà el seu plat preferit. I ara? En Neon està tancat al lavabo espantant perquè d’aquí vint-i-quatre segons ell i l’Aria estan a punt de… Bé, no faran res si ell no és capaç de gestionar tants consells, inseguretats i… de sortir del lavabo!

Punts forts

Sembra Llibres acaba de publicar una nova novel·la de Jason Reynolds, l’aclamat autor de la tetralogia «Track» que comença amb “Ghost” (un dels meus llibres preferits del 2024). Tal i com diu la periodista cultural Anna Guitart, Reynolds connecta com ningú amb el públic jove. Sap posar-se a la seva pell, i alhora tractar temes complexos sense tabús i amb molta naturalitat. En aquest cas es centra en la sexualitat i l’amor, alhora que ens fa reflexionar sobre la tolerància, la discriminació, la desigualtat, els traumes que tots arrosseguem, l’empatia, el dol, la família, l’amistat…

El propi Jason Reynolds diu que “D’aquí a vint-i-quatre segons” no és ben bé una novel·la romàntica, sinó una història d’amor en que un jove intenta descobrir qui és enmig de tots els sentiments que experimenta envers la seva nòvia.

No us perdeu aquesta entrevista a Jason Reynolds sobre el llibre

Punts febles

Si be l’estructura de la novel·la m’ha semblat interesant (ja que es narra en sentit invers: des del present fins al passat), de vegades costa seguir-ne el fil. Reynolds explica moltes anècdotes diferents i fa salts constants endavant i endarrere en el temps. Tot i així, el ritme se m’ha fet massa lent i no m’ha enganxat tant com “Ghost”.

Personatges

M’ha faltat espai per desenvolupar les subtrames de tants personatges, i, sincerament, estava més interessada en la història del Neon i l’Aria que no pas en la de la resta. Sigui com sigui, he de reconèixer que Jason Reynolds té un do per construir els seus personatges. Són tan humans i propers que sembla que puguis allargar la mà i tocar-los a través del paper. M’he enamorat de l’àvia Gammy, m’ha encantat la filosofia de vida del pare de l’Aria, i m’he fet un tip de riure amb la seva mare (l’escena de la cafeteria que comparteixen mare i fill és la millor amb diferència!).

Prosa

Jason Reynolds torna a narrar una història en primera persona, i ens permet ficar-nos a la pell del dia a dia del Neon: les seves preocupacions sobre el futur, les seves inseguretats… alhora que ens arrenca més d’un somriure.

p.20 «Si això fos una escena d’amor d’una pel·lícula, ja sentiríem la música. No sabries d’on sortia, un piano suau i un corn irresistible, i l’Aria i jo hauríem començat a petonejar-nos al ritme de la cançó com si ens vingués de dins, i es pogués sentir pels forats de cada una de les orelles. I a les pel·lis, els petons sempre es veuen molt agressius. És com si els amants estiguessin tan afamats que es volen menjar la cara de l’altre. Sempre estiren la roba de l’altre per treure-li, o bé un empeny l’altre sobre el llit, o bé, completament abraçats, cauen sobre el matalàs com un arbre tallat sobre una pila de fulles. I ningú mai no s’atura a agafar un condó. No s’atura mai ningú. Però això no era cap pel·lícula. Això estava passant de debò.»

D’altra banda, he tingut la sensació de que la traducció no era gaire fluïda (algunes frases em sonaven estranyes o incompletes) i això m’ha tret de la història diverses vegades.