- Títol: Joc de contes
- Autor/a: Jordi Grifoll
- Il·lustració: VV.AA.
- Editorial: Castellnou Edicions
-
Sinopsi: La col·lecció JOC DE CONTES és una col·lecció de contes clàssics i adreçada a nens i nenes que estan aprenent a llegir sols (6-7 anys). Tot i que els contes segueixen l'argument clàssic del de l’època en què va ser escrit i que sol ser també el que ha anat passant de pares a fills hem vigilat, tanmateix, que no s'hi fomenti cap estereotip de gènere, que els allunyi de la sensibilitat del lector actual.
L’editorial Castellnou ha inaugurat una nova col·lecció titulada “Joc de contes”, on reimaginen històries clàssiques de la mà d’artistes del moment. M’encanta que l’editorial hagi apostat per il·lustradores d’àmbit nacional com Àgata Gil, Gibet Ramon, Cris Tarradas i Marta Ponce.
El text d’aquestes històries ha estat curosament realitzat per tal d’adequar-lo al nivell del petit lector, però sense renunciar a que aprenguin nou vocabulari. A més, sembla que a tots els contes hi ha un petit gir final que ens deixarà amb un somriure als llavis. A la història original de “Els músics de Bremen”, per exemple, els nostres protagonistes no arriben a formar una banda, perquè ser músic en aquella època no era gaire respectable. En canvi, en aquesta versió s’ho passen pipa tocant davant d’una multitud que els adora.
Per tant, el conte ens demostra que mai és massa tard per reinventar-se i perseguir els nostres somnis! Per cert… sabíeu que a Bremen hi ha una estàtua dels animals? Representa el moment en el que s’enfilen un a sobre l’altre per foragitar els lladres, i… tal i com diu Jordi Grifoll “va ser com si haguessin fet un castell!”
Parlant de tradicions, es veu que igual que a Girona la gent dóna un petó al cul de la Lleona, a Bremen toquen les peülles de l’ase per demanar un desig. És per això que amb els anys s’han tornat tan lluents!
D’altra banda, en el cas de “La rateta que escombrava l’escaleta”, la rateta és tan espavilada que veu a venir les males intencions del gat, i no només no es deixa entabanar sinó que li dóna una bona lliçó… Pot ser presumida, però no té un pèl de ruca! I que bonica que és, aquesta rateta! És vanitosa amb raó ^.^ Diria que les il·lustracions de Marta Ponce han sigut les meves preferides, perquè són elegants i úniques. Què més us puc dir? Aquest joc de contes és un pòquer d’asos!
Mx
