Cicatrius

Coberta de "Cicatrius"

Punts forts

“Cicatrius” de Sònia Guillén (novel·la guanyadora del Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil 2023) posa sobre la taula el problema de la salut mental entre els adolescents, i aborda temes tan candents com la violència de gènere i les relacions tòxiques sense judicis ni tabús. Igual que Care Santos amb “La tercera màscara”, Sònia Guillén es pregunta què ha conduït a les protagonistes a prendre decisions tan extremes, què les ha portat fins on són:

«Poden reduir-se dues vides fins a cabre en una sola nit? Quan mires enrere t’adones que, a la vida, hi ha només uns quants fets que determinen el teu destí, com si la resta de mesos i anys fossin només un farcit oblidable. Dies, setmanes i anys en què només et deixes portar, com un bri d’herba que sura arrossegat pel corrent. […] Com en un dibuix de punts vam recórrer les línies que ens portaven a cada succés, a cada decisió que ens havia conduït a aquell lloc. Vam cosir amb paraules punt rere punt, fins que el traçat se’ns va revelar com una cicatrius que sempre hagués estat allà amagada.»

Recordo que, quan vaig començar a llegir, em vaig quedar completament atrapada dins de la història. No podia aixecar-me, no podia para de llegir, necessitava recórrer el dibuix de punts de la Nerea i la Maria.

Booktrailer de “Cicatrius” fet per l’autora i la seva família

Punts febles

Personalment, si bé m’agraden els finals feliços, trobo que el desenllaç resulta un xic massa idíl·lic, ja que l’autora vol lligar tots els caps de la història. Potser hauria preferit un desenllaç més obert. 

Personatges 

Sònia Guillén té la capacitat de fer-nos posar a la pell dels seus personatges. D’escoltar-los, entendre’ls o senzillament acompanyar-los sense jutjar-los. Estic convençuda que tothom pot connectar amb algun dels anhels o inseguretats de les protagonistes, i això transforma els seus cossos de tinta en persones de carn i ossos.

Prosa

Segons les tècniques narratives, les novel·les poden centrar-se en la trama o bé en els seus personatges. “Cicatrius” és una novel·la de personatges, però alhora aconsegueix tenir un ritme trepidant. Si ho combinem amb una prosa poètica en els moments clau, resulta impossible no empatitzar amb la història.

A qui el recomano?

A tothom que vulgui entendre els altres sense pre-jutjar-los, i a aquelles persones que necessitin recordar que sanar no és un camí fàcil, però que gairebé tot es pot superar amb l’ajuda i el suport necessari.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa