- Títol: Cartes del Pare Noel
- Autor/a: J. R. R. Tolkien
- Editorial: Empúries
- Pàgines: 112
- Any d'edició: 2006
-
Sinopsi: Cada desembre els fills de J. R. R. Tolkien rebien un sobre amb un segell del Pol Nord. A dins hi havia una carta escrita a mà, amb una estranya lletra llarga i fina, i un dibuix preciós ple de colors o fet només amb quatre traços. Les cartes eren del Pare Noël.
Els explicaven meravellosos contes sobre la vida al Pol Nord: com un dia que tots els rens es van escapar i van anar escampant els regals pertot arreu; com l'Ós Polar, un pocatraça, va escalar el Pol Nord, va caure sobre la teulada de cal Pare Noël i va anar a parar al menjador; com va partir la lluna en quatre i va fer que l'home que hi havia a dins caigués al jardí de darrere; o les guerres amb les empipadores hordes de gòblins, que vivien en unes coves que eren just sota de casa seva!
Aquest Nadal no m’he pogut resistir a comprar un petit clàssic que desconeixia. Va ser durant el cinquè aniversari dels Joves Lectors Catalans, el passat 28 de desembre… Ens trobàvem a la llibreria Alibri (una de les llibreries que vam visitar aquell dia), i els meus ulls es van fixar irremissiblement en aquest llibre entre les obres de Nadal. En Tolkien fent-se passar pel Pare Noel?? Això ho havia de veure amb els meus propis ulls!
I… Tot i que encara tinc pendent el Senyor dels Anells (ho sé, ho sé!) vaig gaudir moltíssim de “Cartes al Pare Noel”. Desborda amor, tendresa i molt de sentit de l’humor. Després de llegir el llibre, sento que tenir en Tolkien de pare probablement hauria sigut força guai…
De fet, durant la lectura de les cartes que escrivia als seus fills en nom del Pare Noel, em venien a la ment les cartes que la meva mare també m’escrivia a la seva manera durant les festes, on el Pare Noel i els Reis Mags em deixaven pistes per superar una sèrie de gimcanes i aconseguir els meus regals.
A les seves cartes, Tolkien desmitifica algunes “llegendes urbanes” sobre el pare Noel, es riu d’ell mateix, i construeix un món molt especial. A la meva edició en anglès de HarperCollins puc veure còpies de les missives i les il·lustracions que les acompanyaven i… que boniques i plenes de detalls! Des del sobre amb les adreces i els segells, fins a les filigranes de l’interior! Els personatges es parlen i es burxen entre ells sobre el paper, amb diferents estils de cal·ligrafia i faltes d’ortografia… El Pare Noel, l’Os Polar, l’elf Ilbereth…
De fet, el que m’ha resultat més curiós és que, malgrat tractar-se d’un recull d’històries sobre el Pare Noel, tot plegat és molt… Tolkien! La construcció del món on viu (cada vegada amb més personatges i aventures), la creació d’algun llarg poema a l’estil dels bards, la invenció de llengües i alfabets, la narració d’èpiques batalles entre criatures fantàstiques… En fi, crec que ha quedat prou clar.
Resumint… aquest llibre m’han semblat una petita joia que recomano a tothom, ja sigueu fans del Senyor dels Anells o no. Encara que amb el temps en John, en Michael, en Christopher i la Priscilla Tolkien van deixar d’escriure cartes al Pare Noel, aquest els va dir adéu amb molt d’amor, afirmant que mai els oblidaria. Esperava amb ganes el moment de visitar, amb el temps, els seu fills, i explicar-los les aventures que no s’acaben mai al cor del Pol Nord…
Mx
