Capgirats. El Daimon retrobat

Coberta de "Capgirats. El Daimon retrobat"

Punts forts

Simone Costa (Bologna 1982) va arribar a Catalunya fa gairebé vint anys, i fruit de l’Erasmus que cursà a Girona es va enamorar de la ciutat.  Actualment viu a Sabadell, però la capital gironina li va deixar una empremta que podem veure reflectida a la novel·la “Capgirats. El Daimon retrobat”. Ell assegura que la ciutat és un personatge més de la història, ja que hi apareixen alguns dels espais més emblemàtics, com la Catedral de Girona, la llibreria Geli, el Museu del Cinema o el Sunset Jazz Club. «Em van conquerir completament, i aquest llibre vol ser un homenatge, una declaració d’amor a Girona.»

“Capgirats. El Daimon retrobat” és el primer llibre d’una sèrie en procés de creació que es mou entre el gènere fantàstic i el realisme màgic. En aquesta introducció coneixerem al Gargori i la seva creativitat desbordant, motiu pel qual sempre porta una llibreta i un bolígraf a mà. Totes les anècdotes que viu o escolta desfermen la seva imaginació, i no pot evitar plasmar-les sobre el paper. Però, i si tot no fos producte de la seva imaginació?  

Capgirats. El Daimon retrobat
Simone Costa

La història, a cavall entre “Alícia al país de les meravelles”, “El petit príncep”, i els contes de faules, alterna el dia a dia del Gargori amb les seves visions cada vegada més estrambòtiques i oníriques, protagonitzades per una garsa trapella. Enlloc de volar entre planetes i asteroides, l’animal ho farà entre diferents cels, i anirà coneixent personatges cada cop més extravagants que la faran viure aventures i reflexionar sobre el seu viatge vital.  

Punts febles

“Capgirats. El Daimon retrobat” es un dels llibres més peculiars que he llegit en molt de temps. Potser perquè no estic acostumada a aquesta mena de històries, la lectura m’ha resultat un xic confusa, i els sobtats canvis de narrador m’han desconcertat. Sentia que em faltava context per interpretar la trama i les metàfores abstractes de cada escena, però entenc que l’autor es guardi més d’un as a la màniga per desenvolupar la història al llarg de la sèrie.

D’altra banda, durant la presentació de l’obra a la llibreria Alibri, Simone Costa animà als lectors a simplement deixar-se portar i gaudir al costat dels protagonistes, a fer-se seus els personatges i sentir-se interpel·lats per ells. «Una lectora em va dir que havia tingut la sensació de volar amb la garsa».

Personatges

M’he quedat amb ganes d’aprofundir en tots els personatges, tan els reals com els fantàstics, i descobrir  més detalls de les seves històries. Sobretot m’hauria agradat conèixer millor la intrigant relació del Gargori amb la rebel i impulsiva Aurora.

Prosa

Si bé la prosa del llibre és d’allò més àgil, l’estructura m’ha semblat caòtica i imprevisible com el ball d’un penell.  Això sí, els capítols són breus i dinàmics, i es llegeixen en un tancar i obrir d’ulls. 

A qui el recomano? 

A qui vulgui descobrir una nova veu psicodèlica i trencadora dins del gènere fantàstic català.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa