Benvingut al caos

Coberta de "Benvingut al caos"

Punts forts

“Benvingut al caos” és la segona novel·la de la filòloga, correctora i traductora Gemma Romeu Puntí. Després del seu debut “Silenci al fiord”, guardonat amb el XXVII Premi de Novel·la “Valldaura-Memorial Pere Calders” 2021 i situat al cor de Noruega, aquest cop ens quedem a Catalunya. L’autora demostra que també es pot ambientar un cas tan peculiar a casa nostra: un assassí en sèrie que mata segons llegendes mitològiques d’arreu del món.

A més, Gemma Romeu ens proposa un joc meta-literari: estem parlant d’una novel·la negra on algú recrea la trama d’una altra novel·la negra. Alhora, ens permet donar un cop d’ull als engranatges de l’edició i crítica literària. En aquest sentit m’ha recordat una mica a “La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra, on també es reprodueixen els assassinats del llibre que escriu el protagonista.

El més curiós per a mi ha sigut descobrir el terme psicopomp, que fa referència als esperits que guien els morts cap a l’altre món. El que sí coneixia eren els noms d’algunes d’aquestes personificacions gràcies a altre sèries i novel·les d’assassinats: Caront, l’Ankú, el Baró Samedi… Així que queda demostrat: la novel·la negra expandeix els teus horitzons!

Punts febles

Si bé l’inici de la història és impactant, trobo que la trama avança massa lentament, ja que fins gairebé la meitat del llibre no apareix el primer sospitós. D’altra banda, el lector sovint va un pas per davant dels investigadors (perquè compta amb informació privilegiada), i això resta emoció alhora de seguir la recerca de la inspectora Gina Olivares.

Benvingut al caos
Gemma Romeu

Personatges 

Seguint amb el joc meta-literari de la novel·la, quan el protagonista Enric Vilardell parla sobre la seva pròpia novel·la (“Nit funesta”) m’ha semblat que també resumeix el punyent missatge que transmet “Benvingut al caos”:

p.70 «[…] els humans som ambigus per naturalesa, tot i que això no és cap novetat ni soc el primer a parlar-ne. Al llibre emergeix la part fosca dels personatges, allò que prefereixen amagar perquè és immoral o que no està acceptat socialment. A més, sovint tenim a divinitzar el bé i demonitzar el mal, i això no és així. El que vull dir és que ni el mal és absolut ni el bé és pur. Hi ha tota una escala de grisos dins la personalitat humana.»

En efecte, al llarg de la història es capgirarà la nostra percepció sobre qui és la víctima i el botxí en realitat. M’hauria agradat que l’autora aprofundís més en la personalitat dels personatges i ens fes dubtar encara més sobre si hi podem confiar.

Prosa 

La veu narrativa és àgil i he subratllat algunes expressions que penso incorporar al meu vocabulari com: “Quan els gossos borden, alguna cosa senten” o “Estàs més cec que la vaca d’en Maragall” (aquesta imagino que és de collita pròpia i m’encanta! ^.^). Però sobretot en destaco el manifest inicial, una introducció que posa els pèls de punta:

«Jo també faré la meva creació, però serà a la inversa. Quan tot estigui calmat i en harmonia, faré que l’aigua bulli, que el foc s’apagui, que la terra s’esquerdi i que l’aire sigui irrespirable. com menys t’ho esperis, et faré descendir des de l’Olimp més excels fins al Tàrtar més tenebrós. Coneixeràs el meu nom i tindràs por de pronunciar-lo. La meva creació em sobreviurà serà eterna. Sigues benvingut a casa meva. Benvingut al caos.» 

A qui el recomano? 

Als aficionats a la novel·la negra i els amants de la mitologia que busquin una novel·la sobre polèmiques candents de la nostra societat.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa