Autisme. Una immersió ràpida

Títol: Autisme. Una immersió ràpida
Autor/a: Maria J. Portella
Editorial: Tibidabo Edicions
Pàgines: 207
Any d'edició: 2021
Sinopsi: Per a entendre l'autisme cal adoptar una visió polièdrica que no sols abraci la descripció dels símptomes de l'espectre autista, sinó que també en contempli el significat des de diverses perspectives. En aquest llibre es combinen la visió mèdica i neurocientífica amb altres apreciacions com la social, la legal, la laboral o l'educativa. De manera progressiva es va dibuixant un concepte més global de l'autisme, fins a arribar a descriure com viuen, perceben, senten i pensen les persones dins de l'espectre, tot incloent «altres característiques» de l'autisme que sovint no apareixen entre els criteris diagnòstics: l'autisme en femení, la desregulació emocional, l'ansietat, entre d'altres. Tot seguit s'explora l'impacte de l'autisme des del naixement fins a la vellesa en les diferents esferes vitals, com són ara l'escolarització, l'àmbit laboral i les relacions familiars i interpersonals. Finalment, es proposen estratègies quotidianes i pistes que ajudin a una adaptació més bona a l'entorn, tant per a les persones dins l'espectre com per a la resta d'individus, amb l'objectiu d'aconseguir una societat més inclusiva i respectuosa.

Punts forts

Avui és el Dia de l’Orgull Austista, i volia aprofitar per ressenyar un assaig que vaig llegir fa uns anys i que va canviar la meva percepció sobre l’autisme. Forma part de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions, que està orientada a persones que desitgin introduir-se o aprofundir en temes actuals sobre ciència, filosofia, humanitats i ciències polítiques i socials.

Maria J. Portella (psicòloga i doctora en Neurociències) és mare d’un noi autista, i això l’ha duta a escriure sobre l’autisme. L’any 2018 va publicar “Mon invisibles. L’espectre autista explicat per una mare neurocientífica” amb un format més íntim, i anys més tard va publicar aquest assaig, que ja s’ha traduït a diversos idiomes, com el castellà i l’anglès.

Definir l’autisme no és gens fàcil: com més s’investiga més descobreixen els científics que hi ha moltes coses que encara no sabem sobre el funcionament del nostre cervell. Tampoc és fàcil de diagnosticar, perquè cap persona autista no actua de la mateixa manera. Tal i com diu Maria J. Portella: «Una comprensió més matisada de l’autisme condueix a considerar-lo no com una cosa amb graus de gravetat, sinó més aviat un conjunt de trets que es manifesten en diferents graus per a cada individu».

El llibre trenca mites al voltant de l’autisme, com ara que tenir un nivell intel·lectual alt o baix no necessàriament fa més o menys autista. De fet, hi ha sociòlegs que defensen que condicions com l’autisme no s’haurien de veure com discapacitats, sinó com diferències neurològiques i neuropsicològiques perfectament normals entre les persones. El neurodesenvolupament és tan complex, i està format per tants processos diferents, que «el més estrany és que en la majoria dels casos acabi conformant els cervells neurotípics amb més semblances que no pas diferències entre si.»

En poques paraules, l’autisme és una forma diferent de percebre’s a un mateix i al que t’envolta, i a les persones aurotípiques ens hauria de fer replantejar la forma en que ens encaparrem a construir la nostra societat. Destaco el capítol final, on trobareu 30 estratègies perquè els no-autistes sapiguem interaccionar amb els autistes, com ara donar instruccions molt clares i sense ambigüitats, no infantilitzar-los, o deixar que facin stimming (moviments, sons i conductes per regular els nivells d’estrès que són absolutament vitals per a ells).

Punts febles

Els primers capítols poden resultar una mica repetitius i demanen un nivell més alt de concentració, ja que aprofundeixen en la recerca científica i fan servir un llenguatge tècnic. Tot i així, val la pena fer un esforç per entendre on es fonamenten els diferents punts de vista al voltant de l’autisme.