- Títol: Amb cor de dona
- Autor/a: Elvira Moreno
- Il·lustració: Estel Puigarnau i Núria Moreno
- Editorial: Publicalis
- Pàgines: 119
- Any d'edició: 2021
-
Sinopsi: Aquest llibre és un recull d’històries, de diferent pes i llargada, teixides al llarg d’estones robades a la feina o al descans. Totes tracten de l’univers de la dona i ella n‘és la protagonista indiscutible. Totes són fictícies, però podrien perfectament ser verídiques. De fet, la majoria estan inspirades en vides reals, algunes molt llunyanes i d’altres, en canvi, molt properes. És un llibre per a les dones i per a tots aquells que les estimen, les valoren i les acompanyen en el seu caminar. La majoria de relats estan tractats amb una gran dosi de sensibilitat i tendresa. Alguns sobten per la seva força i contundència i d’altres mostren una punta d’ironia i d’humor. Alguns caminen amb pas més lent, però d’altres passen gairebé volant. Tots estan pensats i escrits des del cor d’una dona que des de petita volia ja contar històries a tot aquell que volgués escoltar-la i ara, per fi, us les pot oferir com un regal perquè les passegeu tant com pugueu. Feu-les córrer, que no s’aturin!
Punts forts
“Amb cor de dona” d’Elvira Moreno és un conjunt de relats (alguns d’ells guanyadors i finalistes de premis literaris) que parlen sobre l’univers de la dona al llarg dels segles i des de diferents vessants. Àvies, mares solteres i filles que recorden, comparteixen les seves històries i clamen venjança. Dones inspiradores que ho deixen tot enrere, que trien viure la vida al màxim i lluiten pels seus drets.
Els relats estan acompanyats de les il·lustracions d’Estel Puigarnau i Núria Moreno (esbossos impactants i suggeridors en blanc i negre) i cadascun es centra en temes diversos (la família, la desigualtat, la maternitat, la violència de gènere, el sostre de vidre, el racisme…). Ens parlen de sororitat, resiliència, catarsi, superació, i crítica social.
p.14 «La gent ha oblidat l’empatia en un calaix i només la treu de tant en tant: quan es muda el diumenge abans d’anar a missa, la vetlla de Nadal o quan té la regla.»
D’altra banda, els escrits estan vertebrats per elements recurrents: un tatuatge en forma de serp, un piano, el nom d’Eva, una flor blava letal, dones mitològiques o la saviesa ancestral de les bruixes:
p.44 «Es prepara una altra tassa del beuratge màgic de les matriarques de la seva família i s’atura a respirar els efluvis que emanen de la tisana. Dona tres tombs al got enorme de ceràmica, tal i com li van ensenyar de ben petita. En una altra època no tan llunyana les haguessin cremat a totes a la foguera per bruixes. Dones que ajudaven a guarir mals de cada dia, ignorades i oblidades. Dones sàvies i fortes. Ara no les rosteixen a la pira, però continuen maltractant-les a cada instant, morint sota els cops dels seus agressors o fent-se petites darrere els atacs psicològics. Què han guanyat després de tanta lluita? Independència econòmica, sí, és veritat, però les cadenes són més grosses encara i pesen més: la feina i l’exigència s’han multiplicat; no només cal ser maca sinó que a més has de triomfar professionalment i ser una bona mare i una bona esposa. Heroïnes del S.XXI.»
Punts febles
Si bé la lectura del llibre ha sigut molt àgil, diversos relats m’han semblat força repetitius, sobretot aquells que comparteixen desenllaços amb elements sobrenaturals i finals oberts.
Prosa
La prosa d’aquest recull és planera i propera, amb algun toc irònic i poètic. Si bé la narració va variant de perspectiva (des de la primera fins a la tercera persona) la prosa és força homogènia. I això pot restar versemblança a la història, sobretot quan una adolescent i una dona gran tenen el mateix lèxic. M’hauria agradat que les veus de les dones (sobretot les narrades en primera persona) estiguessin dotades d’estils que les diferenciessin (per exemple, a través de tics verbals, diccions o dialectes dispars).
A qui el recomano?
A dones de totes les edats que vulguin sentir-se recolzades i a homes que vulguis posar-se a la seva pell.
Mx
