Al teu rotllo

Tot i no haver llegit el títol anterior de Flavia Company (No em ratllis) no m’ha suposat cap problema endinsar-me en aquest recull de 40 relats entretinguts i polifacètics. El cert és que per la sinopsis esperava llegir quelcom simplement estrambòtic i simpàtic, però m’he trobat amb unes històries molt variades que amaguen crítiques als valors de la nostra societat a través de les còmiques situacions dels seus protagonistes adolescents, adobades per les divertides il·lustracions de Laura Miyashiro.

Tot i que és recomanable per qualsevol edat, animo sobretot als joves com jo a llegir-lo perquè és molt fàcil sentir-se identificat amb les aventures i desventures dels personatges i estic convençuda que farà reflexionar a més d’un.

Relats que més m’han agradat:

-El punt de vista

És el primer de tots, però tot i que sembla molt simple amaga un missatge molt important:  que les coses no sempre són d’un sol color ni amaguen una sola veritat. I el més important: de vegades un s’ha de posar al lloc dels demés i veure les coses des del seu punt de vista per entendre’ls.

-Models atòmics

Molt ben aconseguit! Somiar és indispensable, però per aconseguir els teus somnis has de lluitar per ells.

-Monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies

Una crítica a la societat amb posat molt innocent però d’allò més punyent.

-L’educació emocional

Un relat molt tendre sobre la gent invident i com la literatura i els sentiments poden travessar les barreres de dos mons. 

-La dignitat humana

Un moralitat preciosa sobre els drets i decisions de les persones. M’ha encantat descobrir el bon cor que tenen tots els personatges del llibre. 

-Qui sóc jo?

Una reflexió molt profunda i ben aconseguida sobre l’autoestima. Potser ja ho sentim moltes vegades, que no hem de ser els qui els demés volen que siguem, però de vegades va molt bé recordar-ho, sobretot si està tan ben explicat com en aquest relat.

 -L’escala menor

Com que m’agrada molt la música tenia ganes de descobrir quines en farien els alumnes de l’institut Fanals sobre l’assignatura de música. L’episodi de l’escala menor m’ha fet riure de valent!

-L’orgue

La música que de veritat ens arriba al cor no té edat ni passa mai de moda i cadascú li xiuxiueja paraules i sentiments completament diferents a cau d’orella!

-La paradoxa d’Aquiles i la tortuga

He gaudit molt amb aquesta petita redacció dividida en cinc parts. La quarta m’ha encantat! Com bé diu la Lola: “He pensat que les aparences enganyen, i que els nostres autèntics enemics o rivals poden estar amagats darrere les disfresses més inesperades. He pensat que no es pot menystenir ningú. Que tothom mereix respecte i consideració. Que no ens hem de sentir més forts pel fet de ser més grans. La intel·ligència no ocupa lloc, però és més important que la força. He pensat que una distracció pot ser la causa d’un derrota. I m’he adonat que cap engany no mena a bon port.”

Paraula de Mixa que en gaudireu! 😉

Mx