Relat basat en la llegenda hindú
I així va ser com un dia les gopis, les pastores de vaques, es van acostar a la flauta del déu Krixna i li van preguntar quin era el secret de la seva dolça melodia.
-Oh, Murali! Necessitem saber el secret que fa que Ell no se separi de tu ni un moment! Què et fa tan especial?
-Oh, amigues… Veureu, fa anys jo era un humil brot de bambú a la riba del riu Yamuna, però a diferència de la resta de canyes, que creixien descarades i veloces intentant tocar el cel, jo em mantenia capcota i doblegada. A elles les collien de seguida, però en canvi a mi…
-Sí, ja ho hem entès! –la va interrompre una de les gopis, impacient-. Ningú no et volia, pooobre Murali… I llavors què va passar?
Si les mirades esberlessin fusta, la flauta li hauria clavat unes quantes estelles a la gopi.
-Un dia Krixna va passar per allà i es fixà en mi. Encara ho recordo com si fos ahir! Li vaig dir: “Om! Reverències Sri Krixna, el que és summament pietós!”, i ell va contestar “Mmm…” i jo vaig exclamar “El que està ple de coneixement i felicitat!” i ell “Sí, en persona”, i jo “Aquell els bonics peus de lotus del qual van dansar sobre els enjoiats caps de la serp Kaliya…” i hauria seguit anomenant els seus 108 noms, però em va dir que anés al gra, i vaig acceptar convertir-me en la seva flauta.
-Quina màgia fa que el so que emets sigui tan increïble? –implorà una altra gopi-. Nosaltres per molt que ens arreglem i mirem de cridar la seva atenció, seguim sense poder competir amb un… un…
-Un pal, sí, ja ho sé. I això contesta la vostra pregunta. Només sóc una canya buida, estic desproveïda de tota bellesa. Krixna em va xiuxiuejar a cau d’orella, bé… metafòricament, ja m’enteneu… “Buida’t que jo t’ompliré”, i així ho vaig fer. Aquesta és la màgia, si així la voleu anomenar. És ell qui a través meu canta i us meravella. Si vosaltres també us buideu dels aires arrogants de la bellesa, l’excel·lència o l’orgull familiar, ell omplirà el vostre cor amb amor, i cantarà a través vostre per sempre més la dolça melodia de la pau.
Mx