#RevetllaRoig

RevetllaRoig

El 4 de setembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Tramoia Cultura van organitzar una revetlla d’homenatge a l’escriptora i periodista Montserrat Roig en el 75è aniversari del seu naixement. La presentaven com «una tarda-vespre d’activitats tan diversa i multidisciplinària com l’obra que ens va llegar l’escriptora» i així va ser. Tal i com digué la conductora de la nit (la periodista Txell Bonet), no només ens havíem reunit per recordar i reivindicar a Montserrat Roig, sinó a celebrar-la!

Inauguraren la revetlla el filòsof Xavier Antich, l’activista social David Fernàndez i l’escriptora Aina Torres (autora de la biografia Montserrat Roig. La memòria viva) en una taula rodona titulada “Montserrat Roig, autora total”. Plegats analitzaren l’obra literària de Roig i la seva tasca periodística («la seguim llegint perquè és boníssima» declarà Xavier Antich). Però també comentaren el seu activisme polític i la seva militància feminista.

RevetllaRoig
En pantalla, tres de les obres més recents publicades en honor de Montserrat Roig

«Es va negar a assumir la grisor de la seva època» explicà David Fernàndez. «Va resistir trenta-dos anys i va viure 13 en democràcia. Quanta intensitat!» En poques paraules, Roig fou una precursora que omplí els buits de la dictadura: va ser de les primeres a denunciar la violència masclista, i féu retrats de qüestions on ningú hi posava el focus. Sempre es declarà obertament feminista, i Aina Torres la citava afirmant que es dedicà a «obrir les finestres i les portes de les cases on la història hi havia tancat les dones.»

A mes, també tingué un ferm compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Tal i com deia ella, escrivia en català «primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.»

Va decidir ser escriptora i mare a la vegada (tot i que de vegades «se li cremaven les torrades de tant concentrada com estava escrivint»), i es dedicà al periodisme per finançar la seva passió. Un periodisme «atrevit, compromès, elegant i contundent, amb una capacitat de síntesi espatarrant» deia David Fernàndez. De fet, tal i com va apuntar Aina Torres, la seva tasca d’entrevistadora a la televisió li havia valgut el sobrenom “d’encantadora de serps”).

Per a Xavier Antich, els elements de la seva obra són la veritat, la bellesa, i la memòria. Un dels seus llibres més notables fou precisament “Els catalans als camps nazis”, una obra insòlita en aquella època. Roig va anar a trobar els testimonis oblidats dels deportats republicans catalans, «una cosa que encara no havia fet ningú 40 anys després de la segona Guerra Mundial».

RevetllaRoig
D’esquerra a dreta: Txell Bonet, Xavier Antich, Aina Torres i David Fernàdez

Segons Torres, «cal recordar a Montserrat Roig igual que ella va recuperar el testimoni de tantes veus». Una autora que vivia per escriure i escrivia per viure. Una dona que deia que la democràcia no comença al parlament, sinó a casa, «i això encara ho hem d’aprendre» assegurà Fernàndez, i ho reblà desitjant «que vinguin moltes hores violetes, perquè el temps de les cireres encara ha d’arribar».

A continuació vam fer un viatge en el temps a través de l’arxiu fotogràfic de Pilar Aymerich, fotògrafa de referència al nostre país, i companya d’aventures i reportatges de Montserrat Roig. La seva presentació, titulada “El calaix de la Montserrat” consistia en parlar-nos d’una selecció d’instantànies molts significatives. Hauríem pogut escoltar-la hores mentre ens explicava com la Montserrat Roig i ella havien aconseguit entrevistes i fotografies insòlites, o com havien enredat a Josep Pla com a venjança per haver-li dit a la Montserrat que «amb aquelles cames no calia que escrivís».

La cirereta (mai millor dit) d’aquella primer part fou l’emotiu espectacle “La mirada violeta” protagonitzat per Aina Torres i la cantautora Meritxell Gené.  Malgrat que la segona part prometia molt (i em consta que fou un èxit) no em vaig poder quedar a veure-ho:

>> “La cuina de les cireres”, l’espectacle culinari d’Ada Parellada i Betsabé Garcia (que cuinaren en directe tot recordant la vida quotidiana de l’escriptora)…

>> El monòleg de la còmica Oye Sherman (Maria Rovira)…

>> I la lectura dramatitzada d’alguns fragments de “Els catalans als camps nazis”.

Desitjo que seguim celebrant l’obra de Montserrat Roig més enllà d’aquesta Revetlla… Paraula de Mixa!

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa