El 4 de setembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Tramoia Cultura van organitzar una revetlla d’homenatge a l’escriptora i periodista Montserrat Roig en el 75è aniversari del seu naixement. La presentaven com «una tarda-vespre d’activitats tan diversa i multidisciplinària com l’obra que ens va llegar l’escriptora» i així va ser. Tal i com digué la conductora de la nit (la periodista Txell Bonet), no només ens havíem reunit per recordar i reivindicar a Montserrat Roig, sinó a celebrar-la!
Inauguraren la revetlla el filòsof Xavier Antich, l’activista social David Fernàndez i l’escriptora Aina Torres (autora de la biografia Montserrat Roig. La memòria viva) en una taula rodona titulada “Montserrat Roig, autora total”. Plegats analitzaren l’obra literària de Roig i la seva tasca periodística («la seguim llegint perquè és boníssima» declarà Xavier Antich). Però també comentaren el seu activisme polític i la seva militància feminista.
«Es va negar a assumir la grisor de la seva època» explicà David Fernàndez. «Va resistir trenta-dos anys i va viure 13 en democràcia. Quanta intensitat!» En poques paraules, Roig fou una precursora que omplí els buits de la dictadura: va ser de les primeres a denunciar la violència masclista, i féu retrats de qüestions on ningú hi posava el focus. Sempre es declarà obertament feminista, i Aina Torres la citava afirmant que es dedicà a «obrir les finestres i les portes de les cases on la història hi havia tancat les dones.»
A mes, també tingué un ferm compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Tal i com deia ella, escrivia en català «primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.»
Va decidir ser escriptora i mare a la vegada (tot i que de vegades «se li cremaven les torrades de tant concentrada com estava escrivint»), i es dedicà al periodisme per finançar la seva passió. Un periodisme «atrevit, compromès, elegant i contundent, amb una capacitat de síntesi espatarrant» deia David Fernàndez. De fet, tal i com va apuntar Aina Torres, la seva tasca d’entrevistadora a la televisió li havia valgut el sobrenom “d’encantadora de serps”).
Per a Xavier Antich, els elements de la seva obra són la veritat, la bellesa, i la memòria. Un dels seus llibres més notables fou precisament “Els catalans als camps nazis”, una obra insòlita en aquella època. Roig va anar a trobar els testimonis oblidats dels deportats republicans catalans, «una cosa que encara no havia fet ningú 40 anys després de la segona Guerra Mundial».
Segons Torres, «cal recordar a Montserrat Roig igual que ella va recuperar el testimoni de tantes veus». Una autora que vivia per escriure i escrivia per viure. Una dona que deia que la democràcia no comença al parlament, sinó a casa, «i això encara ho hem d’aprendre» assegurà Fernàndez, i ho reblà desitjant «que vinguin moltes hores violetes, perquè el temps de les cireres encara ha d’arribar».
A continuació vam fer un viatge en el temps a través de l’arxiu fotogràfic de Pilar Aymerich, fotògrafa de referència al nostre país, i companya d’aventures i reportatges de Montserrat Roig. La seva presentació, titulada “El calaix de la Montserrat” consistia en parlar-nos d’una selecció d’instantànies molts significatives. Hauríem pogut escoltar-la hores mentre ens explicava com la Montserrat Roig i ella havien aconseguit entrevistes i fotografies insòlites, o com havien enredat a Josep Pla com a venjança per haver-li dit a la Montserrat que «amb aquelles cames no calia que escrivís».
La cirereta (mai millor dit) d’aquella primer part fou l’emotiu espectacle “La mirada violeta” protagonitzat per Aina Torres i la cantautora Meritxell Gené. Malgrat que la segona part prometia molt (i em consta que fou un èxit) no em vaig poder quedar a veure-ho:
>> “La cuina de les cireres”, l’espectacle culinari d’Ada Parellada i Betsabé Garcia (que cuinaren en directe tot recordant la vida quotidiana de l’escriptora)…
>> El monòleg de la còmica Oye Sherman (Maria Rovira)…
>> I la lectura dramatitzada d’alguns fragments de “Els catalans als camps nazis”.
Desitjo que seguim celebrant l’obra de Montserrat Roig més enllà d’aquesta Revetlla… Paraula de Mixa!
Mx